Sobre patrimoni natural i cultural.


En el llibre del Gènesi, el mite d’origen més important de la nostra civilització, se’ns explica la creació d’Adam i Eva i com Yaveh els dóna les plantes per a què els serveixen de nodriment i també poders sobre tots els animals creats. I llegim: “Déu els beneí, dient-los: Engendreu i multipliqueu-vos i ompliu la terra i senyoregeu-la...”

Doncs bé, sovint la humanitat i, sobretot l’occidental, ha convertit aquest senyoreig harmònic i tranquil en una autèntica depredació. L’home ha explotat i sobreexplotat sense límits els recursos naturals; amb una obsessió productiva embogidora ha depredat i arruïnat sense contemplacions ni mesura les riqueses naturals que ens proporciona la (mare) terra; aquest depredador humà l’ha perforat cercant minerals i petroli, l’ha desforestat provocant la desertització, l’ha contaminat fins arribar a uns nivells increïbles i amb el llançament de gasos a l’atmosfera ha provocat un escalfament global del planeta amb l’efecte hivernacle que tots coneixem...

És molt possible que els ciutadans que anem a peu i que no tenim poder, com la immensa majoria de la gent de la Pobla, no puguem fer massa res per aturar la destrucció provocada per les economies mundials més contaminants ni per evitar que multinacionals sense escrúpols es carreguin algunes de les grans reserves naturals de l’Amazonia, de l’Àrtic, d’Àfrica, etc... Però sí que podem evitar, en canvi, que polítics o polítiques maldestres dels nostres propis ajuntaments menyspreïn de forma habitual allò que forma part del patrimoni material i cultural de la nostra vila. Hem vist edificis emblemàtics enderrocats, marges de pedra de camins i senderons –que són una autèntica meravella d’arquitectura popular- en un estat de descurança total, com també moltes barraques de vinya. En un altre registre, llocs del poble on fins fa poc hom hi podia plegar espàrrecs, bolets, herbes remeieres o caragols, estan actualment tan embardissats que ja és impossible entrar-hi; boscos bruts, plens de deixalles, camins mig perduts i que semblen abocadors d’escombraries, obres públiques enllestides de forma matussera... i malauradament la llista podria ésser molt més llarga.

La conclusió és força simple: potser no podem “salvar el món”, però el que sí podem és, amb la força del nostre vot, fer que es respecti, protegeixi i potenciï el patrimoni material, cívic, cultural i simbòlic de la Pobla de Montornès, que és la nostra herència i que estem obligats a transmetre als nostres fills i filles de la manera més justa i plena possible.


Joan Prat i Carós
Catedràtic d’Antropologia a la Universitat Rovira i Virgili